En el cicle que s'obre amb el present article i que volem dedicar a la relació entre les obres de la literatura medieval hispànica y les de la resta de la Romania, tractarem sense entrar en massa detalls els aspectes més relevants de les obres medievals i de la importància de l'oralitat en les manifestacions artístiques de l'Alta Edat Mitjana, fins al segle XIV.
Poques obres medievals poden ostentar el privilegiat èxit que va conéixer la història de Tristan et Iseut. Molts aspectes de la seva prosa van captivar ràpidament al públic europeu i han seguit fascinant els lectors de totes les èpoques. Aquests dos personatges van protagonitzar una història d'amor sense precendents fins al moment, en la literatura occidental. La plasmació d'aquesta història en document escrit a la segona meitat del segle XII s'inserta dins la tradició de la literatura cortesa de la matèria de Bretanya en llengua francesa. Val a dir que fins aleshores l'atenció la centraven les històries del món clàssic i de temes èpics, que comencen a deixar pas a narracions ambientades en el món cèltic, donat que les dinasties anglesa i gal·la s'uniren a partir del matrimoni de Godefroi d'Anjou i de Matilde d'Anglaterra. Com a conseqüència d'aquesta unió matrimonial, les influències entre ambdues nacions foren recíproques i si bé es prengué la llengua francesa com la llengua de prestigi a la cort, els temes cèltics començaren a impregnar la cultura francesa, que donà lloc a la matèria de Bretanya i dels cicles artúrics. Ja abans, des de la batalla de Hastings el 1066, les primeres llegendes cèltiques penetraren al món romànic. Els escenaris canvien, i les històries ocórren a indrets indeterminats a cavall entre Anglaterra i la Bretanya francesa, s'inclou innumerable simbologia cèltica, s'introdueix una onomàstica no romànica i es barregen els símbols cristians amb els pagans dels pobles bàrbars. S'entrellacen detalls de la cultura romànica-francesa i de la cèltica-anglesa, com es desprèn al Tristany els quatre escenaris que es descriuen: Leonis (ubicat a l'actual Escòcia), Irlanda (d'on és originària Iseu o Isolda), Cornualles (llar del rei Marc) i la Bretanya continental (on Tristany contrau matrimoni amb Iseu la de les Blanques Mans). Els elements d'ambues cultures s'arribaren a fusionar habilment, de manera que gestaren una nova concepció i una nova creació de gènesi francesa. Això, sumat a l'interès que mostrà la cort acollint nombrosos filòsofs, cronistes, poetes d'arreu afavoriren que es conrreés una literatura cortès innovadora que traspasà fronteres i s'exportà a molts indrets de l'Europa medieval.
La història de Tristany i Isolda, en totes les seves versions, és la del fracàs de l'home en enfrontar-se a la societat imperant i poderosa que li dicta el seu comportament, però alhora és la del triomf de la passió per sobre les convencions i la mort.
Creiem sincerament que acostar-nos a la història a partir dels textos és una metodologia molt enriquidora, especialment pel fet d'haver de revisar constantment els episodis, per tal de contrastar-los de manera fefaent.
Els freqüents errors de compilació que s'han detectat en moltes obres manuscrites ens fa pensar que hi podria haver hagut un treball de compilació molt més extens que el que s'ha conservat. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que qualsevol estudi que presenti unes característiques similars a les que volem fer constar aquí, ha de fer front a diversos impediments, entre els que es troben l'esforç d'adaptar-nos a la mentalitat i realitat social històrica i cultural de l'època en què s'emmarca l'obra. Tantmateix no podem fer una anàlisi dels textos en si mateixos perqué ens veiem privats d'accedir als manuscrits, per bé que sí podem estudiar la influència que una obra exercí en la cultura espanyola medieval a partir de les referències que es troben en altres obres.
Com a model literari, la d'Isolda i Tristany és una història d'amor y de mort però, sobretot, d'amor humà i profà. La cerca de la verosimilitut i realisme per mostrar-nos una realització molt humana de l'amor. És un amor que durarà més enllà de la vida i d'aquesta mort sorgeix una font de vida. Pel que fa a la relació entre ambdues obres, val a dir que de la nostra comparació n'hem extret la lliçó de la importància que tingueren aquells pocs privilegiats que posseien el coneixement de la lectura i de les arts de narrar, els trobadors i joglars que portaren arreu de l'Europa medieval les llegendes i històries que s'explicaven a les diferents corts. Gràcies a aquestes baules que conformen la cadena del la literatura oral, que eren els joglars i trobadors, es va anar forjant una tradició literària arreu del territori de l'Europa meridional, amb les actuals Espanya, França, Italia i, fins i tot, Portugal, que anà afaiçonant una cultura europea pròpia i en molts punts comuna o coincident que explica els vincles actuals entre aquests territoris.
Parlant en tota la seva extensió, si bé les històries primigènies estaven configurades sota uns paràmetres estilístics determinats i creades en un context social i cultural particulars, es varen extendre molt ràpidament i anaren influint i retroalimentant-se unes a les altres. D'aquesta manera trobem al·lusions a fets llegendaris o mencions d'històries com la de Tristany i Isolda en diferents manifestacions artístiques, ja siguin narracions, pintura, òperes o filmacions.
És per això que podem afirmar que malgrat hi hagi diferents versions, els punts més importants són comuns i això és el que fa que Tristan et Iseut sigui una obra atemporal, no es sí mateixa, sino com a història d'amor, com a aplicable a diferentes llocs i moments. Aquesta confluència en els punts comuns la dota del caràcter universal que sols posseeixen les obres que parlen dels afers que atrauen l'ésser humà i que li n'estrènyen el cor: les obres de la literatura universal.
domingo, 20 de febrero de 2011
Tristan et Iseut
En el cicle que s'obre amb el present article i que volem dedicar a la relació entre les obres de la literatura medieval hispànica y les de la resta de la Romania, tractarem sense entrar en massa detalls els aspectes més relevants de les obres medievals i de la importància de l'oralitat en les manifestacions artístiques de l'Alta Edat Mitjana, fins al segle XIV.
Poques obres medievals poden ostentar el privilegiat èxit que va conéixer la història de Tristan et Iseut. Molts aspectes de la seva prosa van captivar ràpidament al públic europeu i han seguit fascinant els lectors de totes les èpoques. Aquests dos personatges van protagonitzar una història d'amor sense precendents fins al moment, en la literatura occidental. La plasmació d'aquesta història en document escrit a la segona meitat del segle XII s'inserta dins la tradició de la literatura cortesa de la matèria de Bretanya en llengua francesa. Val a dir que fins aleshores l'atenció la centraven les històries del món clàssic i de temes èpics, que comencen a deixar pas a narracions ambientades en el món cèltic, donat que les dinasties anglesa i gal·la s'uniren a partir del matrimoni de Godefroi d'Anjou i de Matilde d'Anglaterra. Com a conseqüència d'aquesta unió matrimonial, les influències entre ambdues nacions foren recíproques i si bé es prengué la llengua francesa com la llengua de prestigi a la cort, els temes cèltics començaren a impregnar la cultura francesa, que donà lloc a la matèria de Bretanya i dels cicles artúrics. Ja abans, des de la batalla de Hastings el 1066, les primeres llegendes cèltiques penetraren al món romànic. Els escenaris canvien, i les històries ocórren a indrets indeterminats a cavall entre Anglaterra i la Bretanya francesa, s'inclou innumerable simbologia cèltica, s'introdueix una onomàstica no romànica i es barregen els símbols cristians amb els pagans dels pobles bàrbars. S'entrellacen detalls de la cultura romànica-francesa i de la cèltica-anglesa, com es desprèn al Tristany els quatre escenaris que es descriuen: Leonis (ubicat a l'actual Escòcia), Irlanda (d'on és originària Iseu o Isolda), Cornualles (llar del rei Marc) i la Bretanya continental (on Tristany contrau matrimoni amb Iseu la de les Blanques Mans). Els elements d'ambues cultures s'arribaren a fusionar habilment, de manera que gestaren una nova concepció i una nova creació de gènesi francesa. Això, sumat a l'interès que mostrà la cort acollint nombrosos filòsofs, cronistes, poetes d'arreu afavoriren que es conrreés una literatura cortès innovadora que traspasà fronteres i s'exportà a molts indrets de l'Europa medieval.
La història de Tristany i Isolda, en totes les seves versions, és la del fracàs de l'home en enfrontar-se a la societat imperant i poderosa que li dicta el seu comportament, però alhora és la del triomf de la passió per sobre les convencions i la mort.
Creiem sincerament que acostar-nos a la història a partir dels textos és una metodologia molt enriquidora, especialment pel fet d'haver de revisar constantment els episodis, per tal de contrastar-los de manera fefaent.
Els freqüents errors de compilació que s'han detectat en moltes obres manuscrites ens fa pensar que hi podria haver hagut un treball de compilació molt més extens que el que s'ha conservat. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que qualsevol estudi que presenti unes característiques similars a les que volem fer constar aquí, ha de fer front a diversos impediments, entre els que es troben l'esforç d'adaptar-nos a la mentalitat i realitat social històrica i cultural de l'època en què s'emmarca l'obra. Tantmateix no podem fer una anàlisi dels textos en si mateixos perqué ens veiem privats d'accedir als manuscrits, per bé que sí podem estudiar la influència que una obra exercí en la cultura espanyola medieval a partir de les referències que es troben en altres obres.
Com a model literari, la d'Isolda i Tristany és una història d'amor y de mort però, sobretot, d'amor humà i profà. La cerca de la verosimilitut i realisme per mostrar-nos una realització molt humana de l'amor. És un amor que durarà més enllà de la vida i d'aquesta mort sorgeix una font de vida. Pel que fa a la relació entre ambdues obres, val a dir que de la nostra comparació n'hem extret la lliçó de la importància que tingueren aquells pocs privilegiats que posseien el coneixement de la lectura i de les arts de narrar, els trobadors i joglars que portaren arreu de l'Europa medieval les llegendes i històries que s'explicaven a les diferents corts. Gràcies a aquestes baules que conformen la cadena del la literatura oral, que eren els joglars i trobadors, es va anar forjant una tradició literària arreu del territori de l'Europa meridional, amb les actuals Espanya, França, Italia i, fins i tot, Portugal, que anà afaiçonant una cultura europea pròpia i en molts punts comuna o coincident que explica els vincles actuals entre aquests territoris.
Parlant en tota la seva extensió, si bé les històries primigènies estaven configurades sota uns paràmetres estilístics determinats i creades en un context social i cultural particulars, es varen extendre molt ràpidament i anaren influint i retroalimentant-se unes a les altres. D'aquesta manera trobem al·lusions a fets llegendaris o mencions d'històries com la de Tristany i Isolda en diferents manifestacions artístiques, ja siguin narracions, pintura, òperes o filmacions.
És per això que podem afirmar que malgrat hi hagi diferents versions, els punts més importants són comuns i això és el que fa que Tristan et Iseut sigui una obra atemporal, no es sí mateixa, sino com a història d'amor, com a aplicable a diferentes llocs i moments. Aquesta confluència en els punts comuns la dota del caràcter universal que sols posseeixen les obres que parlen dels afers que atrauen l'ésser humà i que li n'estrènyen el cor: les obres de la literatura universal.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario